Terrassans
Petita història del conreu de la terra.
Pagesos?
Agricultura
Pagesos … des de sempre!
Ja des de la prehistòria hem plantat cereals com el blat, l’ordi o el sègol, dels grecs hem introduit l’olivera, dels romans el totpoderós conreu dels ceps (el vi de la Laietània ha estat des de temps immemorials un dels productes més arrelats del conreu de la terra i dels més apreciats a la capital de l´Imperi Romà fins on es traslladava).
Durant l´Edat Mitjana els conreus de cereals, bàsicament mestall (blat barrejat amb sègol o amb ordi) i forment (o xeixa).
Durant el segle XVIII, la prosperitat econòmica es va fonamentar en els canvis introduïts en l’agricultura, que va augmentar la superfície conreada i la comercialització dels seus productes en un mercat que ja no era exclusivament el local. Els pagesos van deixar l’autoconsum i van començar l’especialització, principalment la vinya, l’olivera, els tarongers i en dáltres zones els fruits secs i l’arròs.
Durant el segle XIX, a més de les vinyes, els conreus eren el taronger, el llimoner, el garrofer…
Amb la desfeta de la la vinya per la fil.loxera , les gelades del 1891 i l’aparició de forts competidors al País Valencià, es va produir una forta davallada de l’agricultura.
A final del segle XIX s’inicià la producció de patates primerenques pels mercats de França i Anglaterra i, finalment, a mitjans del segle XX moltes terres dels vessants de les muntanyes són ocupades per un mar de plàstic per a la producció, bàsicament, de maduixots i algunes antigues mines s’aprofiten per a produir xampinyons.
Petites explotacions amb costos elevats però … un microclima favorable, han obligat al sector de la pagesia a buscar, una vegada més, nous camins que facin rendible la seva feina. Cal produir abans i amb una major qualitat.
Els conreus de secà: els cereals
El segle XVI destaca per les grans extensions i l’ agricultura de subsistència per a l’autoconsum.
A les darreries del XVII ja és un conreu en declivi a causa de la comercialització avantatjosa de la vinya i la necessitat de l’aprofitament del bosc per a l’extracció de fusta (per a fer botes, construir vaixells…)
La baixa qualitat de les terres i una especialització matinera fan que gairebé desapareixi el conreu de cereals.
Els cereals resten de forma residual fins a finals del segle i a mitjans del XIX s’observa una nova implantació d’aquests conreus, a les zones planes de la riera, per a fer front a les necessitats derivades de l’increment de població.
A partir de mitjans del segle XIX es manté la tendència en la producció de cereals pel consum humà i animal i la seva rotació amb els llegums i productes d’horta.
Durant el segle XX, el conreu de cereals desapareix progressivament a causa d’una major especialització i de l’ocupació de les zones planes properes a la costa.
La vinya recupera protagonisme
El procés de romanització a partir del segle II aC va significar la incorporació definitiva de les comarques litorals al conreu i a la cultura del vi, especialment en la regió de la Laietània.
La literatura de l’època ja menciona l’existència de diversos vins que s’exportaven tant a Roma com a les legions.
La islamització d’aquestes terres des de començament del segle VIII no va significar la desaparició del conreu de la vinya ni tan sols el cessament de l’elaboració del vi. Els musulmans (la majoria natius d’origen iber convertits a l’islam) no deixaren mai de consumir vi, encara que a causa de l’Alcorà no tingués trascendència pública.
Amb la nova cristianització del territori (segles X al XIII) el vi va tornar a prendre un gran protagonisme. Servia per a acompanyar un menjar, en les festes, formava part de les menges dels monestirs i convents, entrava en el sou que es pagava als jornalers o soldats, es repartia als pobres i es consumia en els grans àpats de reis i nobles.
Durant el segle XVI va tenir una implantació minoritària a la nostra comarca per iniciar una recuperació durant el segle XVII i XVIII lligada a un nou producte derivat del vi, l’aiguardent.
El segle XIX experimenta una màxima expansió fins a convertir-se en el conreu per excel.lència.
La segona meitat del segle XIX el sector vitivinícola es va veure sacsejat per diversos successos: major demanda i aparició de tres malalties noves importades d’Amèrica (oídium o cendrosa, fil·loxera i míldiu) que causaren grans estralls en les vinyes europees.
La destrucció de la vinya francesa a causa de la plaga fil·loxèrica, a partir de 1868, va propiciar la demanda massiva de vins catalans.
L’arribada al Maresme de la fil·loxera (1878) va fer que entrés en un fort retrocés a favor de les comarques més interiors.
Els tarongers
Els garrofers
Les maduixes
Els productes d’horta
V
Coneixement del medi proper
PER SABER-NE MÉS:
Visites
Bibliografia
Revistes
Aquest material fotocopiable pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència. Per a dur-lo a terme hem comptat amb l’ ajut econòmic i el suport de la Diputació de Barcelona dins del seu programa Xarxa de Qualitat.
ã CEIP SANT PAU
C/Camp Balmanya, s/n
Sant Pol de Mar
Autor : Xavier Roca i Rosell
